divendres, 18 de maig de 2018

OPINIÓ: "El llaç groc per les llibertats i el respecte", per Salvi Pardàs Sunyer

Escolto el senyor Iceta reprovant l'exhibició del llaç groc en espais públics i troba "partidista" que el dugui un presentador, un funcionari, un mestre a classe… 

S’equivoca, perquè el llaç groc en solidaritat dels presos polítics no és símbol de cap opció política, sinó el reclam d’uns drets fonamentals que els partidaris del 155 ens han arrabassat: exercir la llibertat d’expressió i de consciència sense que et multin, t’agredeixin, el tapin la boca o t’empresonin. 

A vostè, Sr. Iceta, qualsevol llaç solidari li semblaria bé (el violeta contra el masclisme, el blau contra el terrorisme, el rosa per al càncer de mama…), menys el groc per la llibertat de consciència i les llibertats polítiques. El felicito.

Salvi Pardàs Sunyer

dijous, 17 de maig de 2018

OPINIÓ: "Supremacia ", per Alfons Carreras

No han aconseguit associar independentisme amb violència. Ara, des du’n partit especialista a fabricar odi i divisió, es qualifica el nou president i a tots els qui representa de supremacistes sobre la base d’unes piulades a textos fora de context.

Què és la supremacia? Segons el diccionari: preeminència per damunt de tot. Així doncs, aquí van unes quantes preguntes.

  • Són supremacistes els qui acomiaden els cotxes policials quan es desplacen a Catalunya cridant “A por ellos”?
  • I és supremacista un Tribunal Constitucional quan anul·la una llei com la de l’Estatut, aprovada prèviament en referèndum?
  • I Marxar del parlament amb cara d’ofesos per no debatre i més endavant queixar-se que no se’ls deixa parlar?
  • I Marxar del Parlament per no haver de condemnar el cop d’estat d’en Franco?
  • I no acceptar els resultats de les eleccions del 21D? 
  • I explicar que la policia pega els votants perquè se sent provocada? 
  •  I empresonar la presidenta del Parlament per permetre debatre-ho tot?  
  • I manifestar-se amb grups d’extrema dreta? 
  •  I sentir a la policia dir en un poble “que nos dejan actuar”?  
  •  I suspendre una llei que permet atendre tothom a la sanitat pública? 
  • I enviar dos vaixells de policies per buscar urnes i paperetes? 
  • I falsificar els currículums dels membres d’un partit? 
  • I parlar en roda de premsa del nou president de la Generalitat com si es tractés d’un simple venedor d’assegurances?
Com diria un expresident, fets i no paraules. I quant aquesta paraula estigui amortitzada ja en trauran una altra. 

I de ben segur altre cop el subconscient els portarà a projectar els seus comportaments cap als seus oponents i projectar la seva violència, la seva xenofòbia i el seu supremacisme sense adonar-se que quan insulten ho fan de cara al mirall. 


Alfons Carreras

HGxInd

dilluns, 14 de maig de 2018

OPINIÓ: "Successius estats d'ànim" , per Teresa Calveras

Després de conèixer la candidatura d’en Quim Torra com a president de la Generalitat he passat successivament per diferents estats d’ànim: tristesa perquè no s’ha pogut investir el MHP Carles Puigdemont, alegria perquè tenim un candidat valent que continuarà la feina iniciada i ràbia quan he vist la reacció dels mitjans de comunicació espanyols i dels partits unionistes catalans.

En un primer moment he pensat que unes reaccions tan virulentes només podien mostrar que anàvem bé, després he sentit molta vergonya aliena davant el conjunt d’aquestes reaccions.

Ràbia i vergonya a parts iguals doncs. A veure, què esperaven aquesta gent? Que els investissin a ells que no han guanyat cap elecció?

Hi ha algun país del món democràtic on els partits de l’oposició critiquin aferrissadament un candidat abans que sigui investit, un candidat que no hagi format mai part del govern, de cap, i del que no tenen cap element per analitzar i valorar la seva actuació perquè encara no ha tingut ni temps de fer absolutament res, ni de formar govern? No ho crec.

Realment una gran part de la nostra classe política té un nivell democràtic molt baix. I hi podria afegir, si he de fer cas dels insults i de les faltes de respecte que es publiquen, també els falta molta educació i humanitat. No ens mereixem aquests polítics xarons, cridaners i demagogs. 


Teresa Calveras
HGxInd

dissabte, 12 de maig de 2018

OPINIÓ: "Defensar les escoles tots junts", per Teresa Calveras

Quan en una escola o institut es denuncia els mestres, sigui pels motius que sigui, el centre educatiu és també acusat i es posen les bases per enfonsar-lo. Els directament perjudicats són l’alumnat, les famílies i tots els professionals que hi treballen.

La majoria de mestres i professors necessiten un clima favorable i de confiança i col·laboració per treballar de manera gratificant i efectiva. Quan en una escola o institut hi ha problemes difícils de solucionar els mestres procuren de treballar-hi poc temps, se’n van de seguida que la seva situació laboral els ho permet. Aquest fet crea un clima de transitorietat que no permet la creació d’un equip professional estable. Aquests centres sovint tenen mala premsa, perden alumnat i acaben marginalitzats o tancats.

En aquests moments d’atacs indiscriminats i sense cap fonament a les institucions educatives catalanes cal que les defensem des de fora, manifestant a la premsa i al carrer el nostre rebuig, i des de dintre mostrant el suport dels consells escolars de cada centre a tots els treballadors acusats injustament.

Així ho han entès a l’Institut de Sant Andreu de la Barca on el suport que la comunitat educativa de l’Institut a donat als professors acusats ha estat ben clar. Només d’aquesta manera es poden fer visibles els objectius polítics, no pas educatius, que hi ha darrere les denúncies.

Teresa Calveras
HGxInd

divendres, 11 de maig de 2018

OPINIÓ: "El Sr. Millo adoctrina", per Alfons Carreras

Les aparicions del Sr. Millo als mitjans de comunicació són un clar exemple de com és l’autèntic adoctrinament. Ell no es limita a separar el bé del mal o a assenyalar els dolents i els bons sinó que per fer efectives les seves recomanacions de com hem de comportar-nos els dolents utilitza l’amenaça i dictamina quina ha de ser la penitència (denuncia per delicte d’odi i presó). 

Tot això em recorda l’adoctrinament que vàrem patir els que tenim una certa edat. El professor amb el regle a la mà renyant-nos i imposant càstigs que podien molt ben bé arribar a ésser físics.

L’adoctrinament és ensenyament sota coacció o amenaça. L’ensenyament amb llibertat és educació. Però el delegat del govern té rovellada la paraula llibertat. Potser se sent cofoi de poder sortir al faristol i alliçonar-nos amb amenaces, adoctrinar-nos, protegit pel poder que li atorga un estat violent i repressor. 


El Sr. Millo ha voltat molt buscant un lloc de treball dins de la política fins que ha caigut en mans del partit més corrupte de l’Estat i potser es pensa que quan tot estigui en ordre, el seu ordre, el retribuiran amb un lloc plàcid i ben pagat. 

Però és català, gironí i en el passat va formar part d’un partit polític nacionalista català on des de segona fila aplaudia rabiosament al seu líder, el Sr. Artur Mas, o sigui el dimoni amb cua. No li ho perdonaran.

Alfons Carreras
HGxInd

divendres, 4 de maig de 2018

#RaonsPelSí

En nostre company Jordi Sànchez ens envia aquest escrit en el qual ens convida a rellegir "#RaonsPelSí" i ens en ofereix bones raons per a fer-ho.



"Benvolguts amics i Companys:

Text amb una molt interessany exposició realitzada pel CCN (Centre Català de Negocis) sobre temes rellevants que tothom, hauria de conèixer, sobretot tots aquells que encara no estan convençuts dels avantatges de la República catalana o dels que en són contraris.

Tot i que aquest llibre es va publicar abans del referèndum no deixa de ser molt interessant la quantitat de dades i la profunditat del contingut d’aquesta publicació.

Estic segur que quedareu molt, però que molt sorpresos de moltes de les dades que hi conté.

Si us plau, feu-lo extensiu a tothom que us sembli convenient.

Jordi Sánchez"






Accediu al text del llibre