dijous, 22 de març de 2018

No eixamplarem des d’una posició derrotista

Entreveista publicada el 22 de març de 2018 a el Nacional,cat;

Després de ser la candidata més votada amb diferència, Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) accepta el repte de presidir l'Assemblea Nacional Catalana. L'exdegana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona s'erigeix en la veu de consens que ha de casar les dues ànimes de l'independentisme dins l'entitat. I que ha d'exigir al proper Govern que avanci cap a la implementació de la República. 

No obstant això, ara aquesta República la veu més lluny. A parer seu, la renúncia de Puigdemont i la proposta de Turull no ajuden a construir un relat republicà. Més aviat escenifiquen l'acatament a les ordres de l'Estat.
Elisenda Paluzie - Sergi Alcàzar
Se sent més representada pel missatge d’”eixamplar les bases” o d’”implementar la República”?

S’ha simplificat molt. No m’agrada el missatge d’eixamplar quan es diu que no som prous i no som majoria. Perquè això és mentida i terriblement incoherent. Dos milions de vots l’1-O són més que els 1,9 milions de les eleccions del 2015. El ‘sí’ supera el ‘no’ claríssimament. 

És fer trampa fer servir el 50% en unes eleccions multipartidistes. Per exemple, la número dos dels comuns és independentista. Si agafem el 21-D, només podem agafar el 47,5% de ‘sí’ contra el 43% de ‘no. L’1-O va tenir una participació superior al referèndum de la Constitució Europea. Si per aquella cessió de sobirania valia aquest percentatge, per què no val el nostre?

Però al davant hi ha l’Estat espanyol.

Hem vist que l’embat amb l’Estat és molt complex, perquè està disposat a moltes coses per impedir la independència. I com més siguem, millor. 

Eixamplar els suports és positiu, però no eixamplarem des d’una posició derrotista. No eixamplarem res pensant-nos que podrem eixamplar a través de la gestió d’un Govern autonòmic, amb polítiques socials absolutament tutelades i limitades. Quan hem visualitzat com d’autoritari era l’Estat, hem sumat suports. Hi ha gent que es va convertir en independentista a la cua de l’1-O.
Eixamplar els suports és positiu, però no eixamplarem des d’una posició derrotista
Hi ha qui simplifica el que suposa implementar la República?

Hem de ser conscients que la finestra d’oportunitat que va suposar l’1-O no l’hem sabut aprofitar bé. I no sabem quan apareixerà la propera finestra. Però fent marxa enrere discursiva, donem una sensació d’inseguretat que no suma ningú. 

Més enllà de dir que hem de fer República, hem de concretar com fer-ho, com cada pas va en la direcció adequada. Gran part de l’independentisme ha quedat noquejat després de la repressió i que el Govern no defensés la República. No hem de fer sang, però sí analitzar-ho fredament.

No va entendre què va passar el 27-O?

Bé, crec que encara no ha entès ningú. Jo ja no vaig entendre la suspensió del 10 d’octubre. I al 27-O s’hi va arribar molt desgastat. Una periodista de la televisió letona, marxant del Parlament el dia 10, em va dir: “Heu perdut el momentum”. 

La força la vam anar perdent al llarg del mes esperant un diàleg que mai va ser real. Com tot havia de ser secret, tampoc no tenim tots els elements per saber què no van poder o saber.
Hem de ser conscients que la finestra d’oportunitat que va suposar l’1-O no l’hem sabut aprofitar bé. I no sabem quan apareixerà la propera finestra.
Elisenda Paluzie - Sergi Alcàzar

I la proposta de Turull després de la renúncia de Sànchez és un pas en la direcció adequada?

A això respondré a títol molt personal. Teníem una altra oportunitat per visualitzar la vena autoritària de l’Estat amb una investidura del president Puigdemont, il·legalment destituït. A més a més, l’intent de l’Estat per aturar-ho estava afeblit per l’informe del Consell d’Estat. No fent-ho, dones la sensació que renuncies per l’ofensiva de l’Estat. No estic molt segura que la proposta de Turull vagi en la direcció adequada.

Ho veu com un acatament al 155 i la repressió?

Entenc que la repressió ha afectat moltíssim els partits i que ara estan massa esgotats per tornar a fer un pols, per tornar a entrar en riscos d’encausaments. D’alguna manera ho entenc, però no ho comparteixo.

Veu el retorn a l’autonomisme que denuncia la CUP?

Des del moment que accepten no investir el candidat més votat… No podràs fer una altra cosa. Quan renuncies a Puigdemont, estàs acceptant formar un Govern autonòmic que estarà sota la tutela de l’Estat. Però també els veig esgotats de la batalla d’octubre i la repressió, i que no se senten amb forces per continuar la batalla ara.
Teníem una altra oportunitat per visualitzar la vena autoritària de l’Estat amb una investidura del president Puigdemont
Avui veu la República més lluny?

No la veig a mesos vista, malauradament. Però no ho podem preveure tot. Poden passar coses que no preveiem. Pot ser un judici o les condemnes que facin que la gent es rebel·li. Poden passar coses a nivell extern. Podria tornar-se a obrir una finestra d’oportunitat que ara no preveiem. 

 En tot cas, la veig més lluny que el 3-O, però molt més a prop que fa dos anys. Deu anys enrere no hi havia dos milions d’independentistes. Es tracta de treballar perquè algun dia aquesta majoria sigui capaç de tenir una victòria política.

En aquest context, quin paper ha de jugar l’ANC?

L’ANC ha de mantenir la tensió i la pressió sobre els partits perquè com a mínim no es facin passes enrere, i sobretot enfortir tots aquells elements que ens ho facin més fàcil quan hi hagi una altra finestra d’oportunitat. Ara no et puc dir quins són, però tinc algunes idees, per exemple en l’àmbit econòmic.

Com ara?

Ara hem vist quines empreses estan disposades a amenaçar els catalans, a fer pressió, perquè no s’imposi la voluntat popular i del Parlament. Crec que a aquestes empreses no se les ha d’ajudar.

Un boicot?

No, no. No parlo de boicot, però hi ha altres empreses que s’han mostrat més autocentrades o neutrals, que no han fet política. Per començar, les empreses que han canviat la seu ja no són empreses catalanes. Per tant, ja no han d’estar en els òrgans de direcció de les patronals i entitats de la societat civil. Jo també espero que l’ANC fiscalitzi que aquest Govern que es constitueixi no generi tractes de favor a aquells sectors econòmics que han fet política. De vegades han estat afavorides per la Generalitat, com en les concessions d’autopistes.
No estic molt segura que la proposta d'investidura de Turull vagi en la direcció adequada
Elisenda Paluzie - Sergi Alcàzar

De vegades ha tingut la sensació que l’ANC ha estat més una crossa del Govern que un focus de pressió?

En els seus inicis va fer més pressió, però en altres moments no l'ha fet prou.

Per exemple a l'última etapa?

No vull ser injusta, perquè l'ANC va jugar un paper en la introducció del referèndum en el full de ruta. Anàvem a una legislatura que no ens hagués portat a res, i que amb una excusa o altra hagués acabat en unes altres eleccions plebiscitàries. Per tant, el referèndum és una cosa que ens dona molta força. La fortalesa amb què la gent va defensar les urnes davant la violència policial, com van resistir als col·legis... Sobre aquesta força hem de construir el que vindrà. En això l'ANC va ser molt important.

Però després no tant?

És cert que en els darrers mesos, quan dins el Govern hi havia dubtes sobre el referèndum, no se la va escoltar amb una veu forta i clara.
Els CDR van agafar aquesta força potser perquè l'ANC i Òmnium no estaven fent la feina
Va sentir-se una mica decebuda?

Bé, en els dies previs a l'1-O la gent va autoorganitzar-se i van sorgir els CDR. Van agafar aquesta força potser perquè l'ANC i Òmnium no estaven fent la feina. També és més fàcil fer segons quines accions sense tenir un NIF. Al final va anar bé. Però és cert que l'ANC va perdre una mica de pistonada, el punch  de l'avantfuarda.

Com ha de treballar l'ANC amb aquests nous actors, com els CDR o Universitats per la República?

S'ha de col·laborar, no s'ha de voler l'hegemonia. Cadascú té el seu rol i hem de respectar-nos. Hem d'avaluar en quins moments hem de col·laborar més estretament i en quins moments centrar-nos en aspectes més determinats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada