dissabte, 10 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Independència i drets fonamentals", Per Salvi Pardàs Sunyer

Aspirar a l’autodeterminació política d’un territori nacional i maldar per fer-lo efectiu pot suscitar totes les controvèrsies que vulgueu, però mai no pot ser un delicte. Catalunya aspira a tenir un Govern sobirà que legisli i administri d’acord amb la voluntat dels catalans. No hi pot haver anhel més respectable. Delicte és una altra cosa. Delicte és atemptar contra drets fonamentals. I entre aquests drets fonamentals hi ha el de l’autodeterminació dels pobles. Per tant, qui hauria de fer examen de consciència no és pas l’independentisme (que sempre s’ha compromès amb la democràcia) sinó l’Estat espanyol, que fa ús de la força bruta, la repressió i la censura per imposar la seva voluntat contra una majoria a Catalunya.

En democràcia, les discrepàncies polítiques no es resolen a cops de sentència i de porra, sinó votant. Els catalans hem refermat la nostra voluntat a les urnes quatre vegades en els darrers anys: 9N (2015), 27S (2016), 1-O (2017) i 21-D (2017). El sobiranisme ha augmentat i ha guanyat cada vegada. A Catalunya s’han fet bé els deures.

El conflicte greu i l’enfrontament social irromp en el moment que la part de la societat que no s’ha manifestat majoritària a les urnes no accepta el resultat i decideix imposar-se amb violència, prohibint, insultant i empresonant.

L’espanyolisme, en un context de guerra oberta, declara l’estat del “tot s’hi val”.

Han creat vostès un problema molt gros i han triat una via del tot equivocada que només ens pot portar dolor.
 


Salvi Pardàs Sunyer
HGxRep

1 comentari:

  1. Ben cert. De fet el dret a l'autodeterminació és tan fonamental com el dret de les dones a ser tractades en igualtat de condicions o el dret a la llibertat, a la igualtat d'oportunitats, a no ser tractat de manera discriminatòria per motiu de raça, sexe, ètnia, etc. I fins i tot diria que no calen majories per fer prevaler aquests drets fonamentals de les persones, dels col·lectius i dels pobles, sinó que com a drets són inalienables i universals. ¿Sotmetríem el dret a la igualtat de les dones a referèndum? Oi que no, doncs els catalans és el que fem: condicionar el nostre dret fonamental a ser lliures a una majoria social que ni tan sols hauria de ser necessària. L'únic que ens priva de la nostra llibertat és la força bruta de l'Estat espanyol. Res més que això. La nostra desgràcia com a poble, el nostre infern: Espanya.

    ResponElimina