Li adreço aquesta carta per confessar-li que, com els senyors Jordi Sánchez i Jordi Cuixart empresonats preventivament des de fa 120 dies, també vaig ser present, a la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Com ells, vaig mostrar la meva repulsa a la intervenció de la Guardia Civil a la conselleria d’Economia romanent dempeus durant tot el dia.
Va ser una concentració pacífica tot i les desenes de milers de concentrats, sense cap incident llevat dels desperfectes que van patir els cotxes policials aparcats davant mateix de la Conselleria i que, com els Jordis, vaig condemnar i condem-no. Som gent de pau.
A la matinada, ells dos, van pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar la fi de la concentració i obrir un passadís (amb l’ajut de voluntaris de l’ANC) per què poguessin sortir els funcionaris amb els paquets requisats. La mateixa policia va recomanar als Jordis que pugessin al cotxe per fer-se sentir millor.
Que la separació de poders a Espanya és, en realitat, un ‘menage a trois’, ja ho sabíem, però, tot i així, aquest cas supera tota perversió quan els feixistes condemnats pels fets de la Blanquerna l’any 2013, no són a la presó per que tenen fills menors.
Sóc gran i els Jordis tenen fills petits, m’ofereixo enlloc d’un dels dos i, com que sóc un humil independentista, afegiríem un rescat complementari que pagaríem, com sempre, solidàriament; ja ens dirà si en bitllets petits o grans, i sense marcar, és clar.
Joan Xuriach
HGxRep
Publicat a elPuntAvui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada