divendres, 23 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Compromís amb la República", per Alfons Carreras

Els guardians de la Constitució Espanyola l’utilitzen la constitució com a escut contra els ciutadans i per servir només als seus interessos. Argumenten que la majoria dels catalans l’any 1978 van votar favorablement la Constitució Espanyola. Fa poc, en una entrevista a TV3, la líder d’un partit constitucionalista aprofitava per repetir-ho tantes vegades com podia fent gala d’una gran capacitat d’adoctrinament unionista. Veiem doncs quanta veritat hi ha en el seu argument. Només els qui avui han fet més de 60 anys varen poder votar el 1978. 

Si tenim en comte que només el 60% va anar a votar la constitució del 78 i, suposant que tots els que queden vius haguessin votat que sí, resulta que com a molt el 19% de la població actual amb dret a vot ha votat a favor de la constitució del 78. La resta de ciutadans, tota la població jove i quasi la totalitat de la població activa, no s’han pogut pronunciar mai sobre la constitució espanyola. 

Som a l’era digital, tenim reptes enormes en habitatge, treball, formació, etc., i per altra banda la carta magna es manté intocable. I encara alguns es queixen que hi ha desafecció!

Ens cal tenir present tot això a l’hora de construir la República Catalana. Per no repetir els mateixos errors una mesura possible seria permetre que els joves en obtenir el dret a vot es poguessin pronunciar a favor o en contra del text de la constitució catalana. Seria un autèntic test a la salut de la República i un examen de si la política afronta els problemes reals de la societat. 


Alfons Carreras
HGxRep

dijous, 22 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Qui menteix? ", per Teresa Calveras

Llegeixo a la premsa que el coronel de la Guardia Civil Perez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu del 1 d’octubre, nega al Tribunal Suprem que les càrregues policials de l’1 d’octubre existissin.

Els votants que van patir la càrrega menteixen, els que ho van veure menteixen, els metges que els van assistir menteixen, els múltiples vídeos existents menteixen. Fins i tot les organitzacions internacionals que protegeixen els drets humans i que ho han condemnat menteixen.

Però el coronel de los Cobos, contra tota evidència, diu que no va passar i ho diu davant un tribunal de justícia.

I jo em pregunto, no és un delicte mentir davant la justícia? El Tribunal Suprem acceptarà aquesta manifestació sense contrastar-la? O per mantenir “el relat” (diguem-ne mentida) està tot permès?


Teresa Calveras 

HGxRep

dimecres, 21 de febrer de 2018

Carta al Sr. Pablo Llarena Conde (II), per Alfons Carreras


Il·lustríssim Sr. Pablo Llarena Conde,

Serveixi aquesta carta per dir-li que jo també vaig ser present a la concentració pacífica de la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Vaig anar-hi per manifestar el meu absolut desacord amb l'actuació de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia, igual que ho van fer els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i hi vaig romandre durant tot el dia.

Després de molts dies en presó preventiva i després de llegir els arguments que vostè utilitza per mantenir-los presoners, ens queda clar que hi són com a moneda de canvi per al que pugui venir i com a mostra d'escarment per als que pensem com ells.

Donades les circumstàncies familiars dels empresonats m'ofereixo a fer un intercanvi ja que jo no tinc fills petits que depenguin de mi. Ara bé, també haig de confessar que les meves idees polítiques són innegociables, com les dels qui té empresonats.

Necessitem construir un país més just i democràtic i les actuacions arbitràries que s'estan portant a terme, especialment en el terreny de la justícia, no fan res més que donar-nos la raó. I si les seves actuacions estan en línia amb la llei és evident que cal exercir la desobediència per modificar-les i ni la repressió ni la presó injusta ens faran canviar d'idees.


Alfons Carreras
HGxRep

diumenge, 18 de febrer de 2018

OPINIÓ; "Sacrificar Puigdemont", per Maria Gemma Cerezo Pumariega


Des del “gobierno” i les files unionistes ens volen fer creure que si no tenim govern és per culpa de les picabaralles entre els partits independentistes en la seva lluita pel poder. Es pot ser més cínic? Qui té bloquejada la investidura és el PP i els seus afins amb la seva negativa a acceptar el candidat presentat pel Parlament, és a dir Carles Puigdemont. El que fan ara ERC, JuntsxCat i la CUP és trencar-se les banyes per trobar una solució que ho faci possible.

A la senyora Sáenz de Santamaría li sembla molt fàcil: sacrificar a un catalán, diu ella. Un català? De moment en tenim 28 de catalans sacrificats, o no li sembla prou sacrifici viure a l’exili, empresonat, amb llibertat sota fiança o amb el patrimoni embargat per haver comès el “delicte” de complir el que portaven en el programa electoral? No, Carles Puigdemont no és només un català, és el president legítim de Catalunya, investit legalment, destituït de forma il·legítima i tornat a escollir en unes eleccions; el que ells volen destruir no és la persona, és la institució.

A més, suposant que s’escollís un altre president, de què els serviria? Encara no han entès que el procés no va de persones sinó d’ideals? Què es pensen que faria el proper president? Doncs continuar endavant, que és el mandat que va sortir de les urnes el 21D. I aleshores, què faran? Una altra tanda de gent a la garjola i més 155? I així fins quan? Fins que tinguin els 2.000.000 i escaig de catalans tancats? Saben que no ho poden fer i no per falta de mesquinesa ni de fatxenderia, que d’això els en sobra, sinó per què no tenen prou presons.

Reconeguin d’una vegada el resultat de les eleccions que vostès mateixos ens van imposar i desbloquegin la investidura del President.



Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxRep

dissabte, 17 de febrer de 2018

OPINIÓ; "Adoctrinar", per Teresa Calveras

Volia contestar una noticia que acusava d’adoctrinament una escola catalana, una escola que conec, uns escola amiga. Però quan m’hi he volgut posar he vist que no em servien les paraules, talment com si els responsables de la notícia (no m’atreveixo a dir-ne periodistes perquè no tenen la professionalitat que cal per ser-ho) i jo parléssim dues llengües diferents i desconegudes entre elles, com si ens referíssim a dues realitats diferents.

Volia començar reflexionant sobre la paraula adoctrinar: a què ens referim, que entenem quan en parlem, buscar exemples diversos que permetessin delimitar l’àmbit del concepte i finalment passar a la realitat per poder-la contrastar amb els criteris que haguessin estat establerts anteriorment.

Però res de tot això serveix, perquè els seus criteris no tenen res a veure amb la lògica i el raonament sinó amb la mentida i la repressió. Diuen que adoctrinem quan no diem el que ells volen, adoctrinem quan expliquem la nostra història, adoctrinem quan parlem la nostra llengua, adoctrinem quan parlem de la realitat amb els infants, quan fem assemblees per organitzar l’aula i solucionar conflictes, quan els deixem parlar, quan procurem que vegin diferents punts de vista, quan volem que siguin crítics. En definitiva, adoctrinem quan eduquem.

Volen mestres titelles i alumnes incompetents, desinformats i acrítics i l’escola catalana allunyada dels nivells de professionalitat que ha aconseguit durant els darrers anys. 


Teresa Calveras
HGxRep


divendres, 16 de febrer de 2018

Carta al Sr. Pablo Llarena Conde (I), per Joan Xuriach

Il·lustre Senyor Pablo Llarena Conde,

Li adreço aquesta carta per confessar-li que, com els senyors Jordi Sánchez i Jordi Cuixart empresonats preventivament des de fa 120 dies, també vaig ser present, a la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Com ells, vaig mostrar la meva repulsa a la intervenció de la Guardia Civil a la conselleria d’Economia romanent  dempeus durant tot el dia.

Va ser una concentració pacífica tot i les desenes de milers de concentrats, sense cap incident  llevat dels desperfectes que van patir els cotxes policials aparcats davant mateix de la Conselleria i que, com els Jordis, vaig condemnar i condemhttp://admin.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1339484-ostatges.htmlno. Som gent de pau. 

A la matinada, ells dos, van pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar la fi de la concentració i obrir un passadís (amb l’ajut de voluntaris de l’ANC) per què poguessin sortir els funcionaris amb els paquets requisats. La mateixa policia va recomanar als Jordis que pugessin al cotxe per fer-se sentir millor. 

Que la separació de poders a Espanya és, en realitat, un ‘menage a trois’, ja ho sabíem, però, tot i així, aquest cas supera tota perversió quan els feixistes condemnats pels fets de la Blanquerna l’any 2013, no són a la presó per que tenen fills menors. 

Sóc gran i els Jordis tenen fills petits, m’ofereixo enlloc d’un dels dos i, com que sóc un humil independentista, afegiríem un rescat complementari que pagaríem, com sempre, solidàriament; ja ens dirà si en bitllets petits o grans, i sense marcar, és clar.

Joan Xuriach
HGxRep 

Publicat a elPuntAvui

dimecres, 14 de febrer de 2018

Carta des de la presó: Muriel, t'enyorem



Soto del Real, 11-14 de febrer de 2018

Muriel, t’enyoro.

Avui fa dos anys que vas marxar i el teu mestratge ens és més present que mai.

Recordo un dissabte d’abril de 2012, després de dinar a casa la Teresa Rebull, amb en Lluís, l’Anna i en Michel, que mig embriagats per l’emoció de l’encontre jugàvem a endevinar el futur. Oloràvem els canvis que viuria el país i l’apoderament de la gent.

Sis anys més tard, avui necessitem que les forces polítiques sobiranistes assumeixin la responsabilitat que els han donat les urnes. Com tu molt bé havies dit en altres ocasions: “No entendríem que no es posessin d’acord.” És imprescindible que, des de l’empatia i la generositat, construïm ponts i camins de diàleg amb tothom i que, alhora, això ens permeti fer front, des de la unitat de tots els demòcrates, a l’actual escenari de repressió que malauradament augmentarà i afecta el conjunt de la ciutadania. Cada dia s’alcen més veus denunciant tot aquest sense sentit, també de mica en mica arreu de l’estat. Persistirem.

Sàpigues que a Òmnium ja som prop de 100.000 socis i que lluny de caure en cap conformisme impotent, seguim treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva, des de la diversitat i sense demanar renúncies a ningú.

Fa poc vaig rebre la Nadala de la Montserrat Sans, la vídua d’en Martí i Pol; et pots imaginar que em va fer una il·lusió tremenda. El savi poeta ens recordava que el nostre temps és el que ens ha tocat viure i que no podem desertar-hi: “Orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc, només tu pots omplir-lo”. Mentre Bertolt Brecht ens va deixar dit que “el regal més gran que pots fer als altres és l’exemple de la teva pròpia vida”.

I així és, Muriel: tu ens vas fer el regal més gran que mai hauríem imaginat.

Sempre militants en la tendresa, et porto gravada al meu pensament. Estimem-nos!

Sempre teu,


Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural

dilluns, 12 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Democràcia normal", per Rosa Bové

Cada dia em treuen més de polleguera les declaracions que fa el Gobierno de España parlant de Catalunya i alhora cada dia em sorprèn més que la resta de partits polítics ignorin aquestes declaracions amb un silenci vergonyós que dóna carta blanca al PP per continuar actuant impunement.

Avui el senyor M.Rajoy, tractant els catalans d’incultes, ens ha recomanat elegir un president NORMAL d’una forma NORMAL i... s’ha quedat tan ample! Com es pot ser tan cínic!!!

A Catalunya, senyor M.Rajoy, ja en teníem un de President NORMAL: el que vostès, amb l’aplicació del 155 interpretat de manera clarament inconstitucional i amb el consentiment del PSOE i Ciudadanos, van destituir.

Després d’avenir-nos a participar en unes eleccions IMPOSADES, com que el resultat amb majoria independentista del 21D no els ha agradat, ara resulta que el nostre Parlament no pot investir un candidat NORMAL. Li recordo, senyor M.Rajoy que en Carles Puigdemont és el cap de llista de Junts per Catalunya i candidat proposat pel President del nostre Parlament NORMAL per a ser investit novament President de la Generalitat. El problema és que com que es va veure obligat a exiliar-se, per a no ser empresonat com la resta del govern, la seva investidura no pot ser NORMAL.

El senyor Carles Puigdemont, li agradi o no senyor M. Rajoy, ha de ser investit President de la Generalitat i no per un afany de personalisme, com vostès ens volen fer creure, sinó perquè ell és el candidat democràtic que la gent ha elegit. Aquesta és la democràcia que volem i només aquesta és la democràcia NORMAL!


Rosa Bové
 
HGxRep

dissabte, 10 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Independència i drets fonamentals", Per Salvi Pardàs Sunyer

Aspirar a l’autodeterminació política d’un territori nacional i maldar per fer-lo efectiu pot suscitar totes les controvèrsies que vulgueu, però mai no pot ser un delicte. Catalunya aspira a tenir un Govern sobirà que legisli i administri d’acord amb la voluntat dels catalans. No hi pot haver anhel més respectable. Delicte és una altra cosa. Delicte és atemptar contra drets fonamentals. I entre aquests drets fonamentals hi ha el de l’autodeterminació dels pobles. Per tant, qui hauria de fer examen de consciència no és pas l’independentisme (que sempre s’ha compromès amb la democràcia) sinó l’Estat espanyol, que fa ús de la força bruta, la repressió i la censura per imposar la seva voluntat contra una majoria a Catalunya.

En democràcia, les discrepàncies polítiques no es resolen a cops de sentència i de porra, sinó votant. Els catalans hem refermat la nostra voluntat a les urnes quatre vegades en els darrers anys: 9N (2015), 27S (2016), 1-O (2017) i 21-D (2017). El sobiranisme ha augmentat i ha guanyat cada vegada. A Catalunya s’han fet bé els deures.

El conflicte greu i l’enfrontament social irromp en el moment que la part de la societat que no s’ha manifestat majoritària a les urnes no accepta el resultat i decideix imposar-se amb violència, prohibint, insultant i empresonant.

L’espanyolisme, en un context de guerra oberta, declara l’estat del “tot s’hi val”.

Han creat vostès un problema molt gros i han triat una via del tot equivocada que només ens pot portar dolor.
 


Salvi Pardàs Sunyer
HGxRep

dimecres, 7 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Efectivament, la realitat", per Joan Xuriach Fusté

La suspensió unilateral de la investidura de Carles Puigdemont per part del president del Parlament és l’enèsima giragonsa que els nostres polítics han elaborat per tal de desconcertar-nos encara una mica més. 
Teresa Jordà, diputada d’ERC, declarava fa uns dies, donant suport a la decisió de Roger Torrent: “Intentarem que aquesta investidura sigui real i efectiva.” Potser fa massa temps que és a Madrid, però amb real i el seu sinònim efectiu abona la tesi unionista que vivim a Matrix. 

Per a mi el més efectiu és investir Puigdemont; fonamentalment, perquè ha guanyat en vots reals dins del bloc sobiranista. Realment es creuen que prescindint de Puigdemont (il·legítimament destituït) i posant algú que caigui millor als colonitzadors s’aturarà el 155? Que els presos polítics sortiran de la presó? Que deixaran en pau la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics? Que podran governar sense la fiscalització del Constitucional? 

De debò confien en un govern espanyol, amb suport majoritari al Congrés, que empresona per rebel·lió (sense violència!) i que persegueix el pensament i les idees; que té la indecència de dictar des de les rodes de premsa a qui han d’encausar els fiscals i què ha de dictaminar el Constitucional? 

Subscric el que va dir el cupaire Carles Riera: “Recular en els mots, lluny de calmar la bèstia, la revifarà. A la repressió, només s’hi respon mossegant més fort amb democràcia, determinació, unilateralitat, mobilització i desobediència civil i institucional.”


Joan Xuriach Fusté
HGxRep


Escrit publicat al PuntAvui

dilluns, 5 de febrer de 2018

Ampliació de documents de la proposta d'esmenes al full de ruta

Presentem de nou les propostes d'esmenes al Full de Ruta (cliqueu aquí), donat que un nou grup de treball, el quart, ha aportat la seva proposta d'esmenes, que afegim a les que us vam mostrar fa uns dies.

Porteu-les llegides a la nostra assemblea del dia 7 de febrer. Veieu el calendari (aquí a la columna de la dreta o bé al nostre web)

En aquests moments és important que entre tots definim quin ha de ser el paper de l’ANC en els propers mesos.

#Seguim
Endavant, ni un pas enrere.

dissabte, 3 de febrer de 2018

Entrevista a Teresa Calveras

Entrevista a Teresa Calveras, coordinadora de l'ANC a Horta-Guinardó. Entrevistada a ràdio Horta-Guinardó.

Teresa Calveras, respon a les declaracions de membres de Societat Civil Catalana "Sobre el adoctrinament a les escoles".

Cliqueu Aquí per a escoltar-ho

divendres, 2 de febrer de 2018

El nen de la Rutlla


El nen de la Rutlla cada dia és desperta amb una rosa groga a la mà i ben tapat amb una bufanda.

 

Una rosa amb el número de dies que porten els Jordis a la presó.

 

Autors:Veïns i veïnes d'Horta Guinardó 


Facilitat per: Cristina Proglan

Votació d'esmenes al full de ruta

Presentem les propostes d'esmenes al Full de Ruta (cliqueu aquí) que els diferents grups de treball d'Horta-Guinardó han presentat. 

Porteu-les llegides a la nostra assemblea del dia 7 de febrer. Veieu el calendari (aquí a la columna de la dreta o bé al nostre web)

En aquests moments és important que entre tots definim quin ha de ser el paper de l’ANC en els propers mesos.

#Seguim
Endavant, ni un pas enrere.

dijous, 1 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Correus, un exemple de la prestigiosa Marca Espanya", per Joan Xuriach

Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos és una empresa espanyola de capital públic. Feia temps que, per sort, no tractava amb ells; fins ara. 

Les setmanes abans de l’1-0, Correus va ser notícia pel seu exagerat zel envers l’aplicació de l’ordre de no tramitar res que tingués a veure amb el referèndum. Amb la seva desfermada cacera de bruixes va atemptar arbitràriament contra la correspondència privada, ja que, a banda de les notificacions per a la mesa electoral, van aprofitar per fiscalitzar revistes i documents diversos. Això sí, segons fonts del sindicat CGT, aquesta instrucció se la van passar per l’engonal a l’hora d’enviar propaganda de Ciutadans demanant no votar. 

Doncs bé, el 24 de gener Correus va entregar una carta a la meva bústia franquejada el dia 10. 14 dies per arribar de Sants al Baix Guinardó! Només em ve al cap que, per error, hagués viatjat en l’AVE inaugural Madrid-Castelló del dia 22, que va ser avançat per tots els rodalies, i que, un cop allà, hagués anat a parar a les mans de M. Rajoy. Aquest, pensant-se que, en principi, el sobre era per a ell, segurament me l’hauria entretingut una mica més. El cas és que el document que anava a dins no va arribar a temps quan el necessitava. 

Tot plegat, un bon exemple de la prestigiosa Marca Espanya.

Publicat al diari elPuntAvui

Joan Xuriac Fusté
Horta-Guinardó per a la República
HGxRep