dilluns, 1 de gener de 2018

LA VIGÈNCIA DE PEDROLO , per Joan Xuriach

Manuel de Pedrolo (1918-1990) va escriure novel·les, poemes, assajos, articles, contes i obres de teatre; diferents manifestacions literàries que van divulgar la seva vasta obra. Seria injust reduir una creació de tal magnitud a l’èxit popular de ‘Mecanoscrit del segon origen’.

Va ser un escriptor crític i prolífic, que va defensar, sempre des de l’esquerra, la independència dels Països Catalans, l’alliberament de la dona i la justícia social. Censurat durant el franquisme, a partir dels anys vuitanta es va convertir en un personatge incòmode pel poder (només reivindicat per l’esquerra independentista), degut al seu rebuig de l’autonomisme i de la ‘modèlica transició espanyola’.


Un intel·lectual íntegre, insubornable i coherent, obsedit amb la llibertat, la seva veritable raó d’ésser, d’existir. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979; l’any abans, va deixar escrit: ”jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir
en terra lliure, com a ciutadans de llur nació”.

Any 2018, l’any Pedrolo. La lluita continua.

Joan Xuriach
HGxI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada