divendres, 23 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Compromís amb la República", per Alfons Carreras

Els guardians de la Constitució Espanyola l’utilitzen la constitució com a escut contra els ciutadans i per servir només als seus interessos. Argumenten que la majoria dels catalans l’any 1978 van votar favorablement la Constitució Espanyola. Fa poc, en una entrevista a TV3, la líder d’un partit constitucionalista aprofitava per repetir-ho tantes vegades com podia fent gala d’una gran capacitat d’adoctrinament unionista. Veiem doncs quanta veritat hi ha en el seu argument. Només els qui avui han fet més de 60 anys varen poder votar el 1978. 

Si tenim en comte que només el 60% va anar a votar la constitució del 78 i, suposant que tots els que queden vius haguessin votat que sí, resulta que com a molt el 19% de la població actual amb dret a vot ha votat a favor de la constitució del 78. La resta de ciutadans, tota la població jove i quasi la totalitat de la població activa, no s’han pogut pronunciar mai sobre la constitució espanyola. 

Som a l’era digital, tenim reptes enormes en habitatge, treball, formació, etc., i per altra banda la carta magna es manté intocable. I encara alguns es queixen que hi ha desafecció!

Ens cal tenir present tot això a l’hora de construir la República Catalana. Per no repetir els mateixos errors una mesura possible seria permetre que els joves en obtenir el dret a vot es poguessin pronunciar a favor o en contra del text de la constitució catalana. Seria un autèntic test a la salut de la República i un examen de si la política afronta els problemes reals de la societat. 


Alfons Carreras
HGxRep

dijous, 22 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Qui menteix? ", per Teresa Calveras

Llegeixo a la premsa que el coronel de la Guardia Civil Perez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu del 1 d’octubre, nega al Tribunal Suprem que les càrregues policials de l’1 d’octubre existissin.

Els votants que van patir la càrrega menteixen, els que ho van veure menteixen, els metges que els van assistir menteixen, els múltiples vídeos existents menteixen. Fins i tot les organitzacions internacionals que protegeixen els drets humans i que ho han condemnat menteixen.

Però el coronel de los Cobos, contra tota evidència, diu que no va passar i ho diu davant un tribunal de justícia.

I jo em pregunto, no és un delicte mentir davant la justícia? El Tribunal Suprem acceptarà aquesta manifestació sense contrastar-la? O per mantenir “el relat” (diguem-ne mentida) està tot permès?


Teresa Calveras 

HGxRep

dimecres, 21 de febrer de 2018

Carta al Sr. Pablo Llarena Conde (II), per Alfons Carreras


Il·lustríssim Sr. Pablo Llarena Conde,

Serveixi aquesta carta per dir-li que jo també vaig ser present a la concentració pacífica de la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Vaig anar-hi per manifestar el meu absolut desacord amb l'actuació de la Guàrdia Civil a la conselleria d'Economia, igual que ho van fer els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i hi vaig romandre durant tot el dia.

Després de molts dies en presó preventiva i després de llegir els arguments que vostè utilitza per mantenir-los presoners, ens queda clar que hi són com a moneda de canvi per al que pugui venir i com a mostra d'escarment per als que pensem com ells.

Donades les circumstàncies familiars dels empresonats m'ofereixo a fer un intercanvi ja que jo no tinc fills petits que depenguin de mi. Ara bé, també haig de confessar que les meves idees polítiques són innegociables, com les dels qui té empresonats.

Necessitem construir un país més just i democràtic i les actuacions arbitràries que s'estan portant a terme, especialment en el terreny de la justícia, no fan res més que donar-nos la raó. I si les seves actuacions estan en línia amb la llei és evident que cal exercir la desobediència per modificar-les i ni la repressió ni la presó injusta ens faran canviar d'idees.


Alfons Carreras
HGxRep

diumenge, 18 de febrer de 2018

OPINIÓ; "Sacrificar Puigdemont", per Maria Gemma Cerezo Pumariega


Des del “gobierno” i les files unionistes ens volen fer creure que si no tenim govern és per culpa de les picabaralles entre els partits independentistes en la seva lluita pel poder. Es pot ser més cínic? Qui té bloquejada la investidura és el PP i els seus afins amb la seva negativa a acceptar el candidat presentat pel Parlament, és a dir Carles Puigdemont. El que fan ara ERC, JuntsxCat i la CUP és trencar-se les banyes per trobar una solució que ho faci possible.

A la senyora Sáenz de Santamaría li sembla molt fàcil: sacrificar a un catalán, diu ella. Un català? De moment en tenim 28 de catalans sacrificats, o no li sembla prou sacrifici viure a l’exili, empresonat, amb llibertat sota fiança o amb el patrimoni embargat per haver comès el “delicte” de complir el que portaven en el programa electoral? No, Carles Puigdemont no és només un català, és el president legítim de Catalunya, investit legalment, destituït de forma il·legítima i tornat a escollir en unes eleccions; el que ells volen destruir no és la persona, és la institució.

A més, suposant que s’escollís un altre president, de què els serviria? Encara no han entès que el procés no va de persones sinó d’ideals? Què es pensen que faria el proper president? Doncs continuar endavant, que és el mandat que va sortir de les urnes el 21D. I aleshores, què faran? Una altra tanda de gent a la garjola i més 155? I així fins quan? Fins que tinguin els 2.000.000 i escaig de catalans tancats? Saben que no ho poden fer i no per falta de mesquinesa ni de fatxenderia, que d’això els en sobra, sinó per què no tenen prou presons.

Reconeguin d’una vegada el resultat de les eleccions que vostès mateixos ens van imposar i desbloquegin la investidura del President.



Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxRep

dissabte, 17 de febrer de 2018

OPINIÓ; "Adoctrinar", per Teresa Calveras

Volia contestar una noticia que acusava d’adoctrinament una escola catalana, una escola que conec, uns escola amiga. Però quan m’hi he volgut posar he vist que no em servien les paraules, talment com si els responsables de la notícia (no m’atreveixo a dir-ne periodistes perquè no tenen la professionalitat que cal per ser-ho) i jo parléssim dues llengües diferents i desconegudes entre elles, com si ens referíssim a dues realitats diferents.

Volia començar reflexionant sobre la paraula adoctrinar: a què ens referim, que entenem quan en parlem, buscar exemples diversos que permetessin delimitar l’àmbit del concepte i finalment passar a la realitat per poder-la contrastar amb els criteris que haguessin estat establerts anteriorment.

Però res de tot això serveix, perquè els seus criteris no tenen res a veure amb la lògica i el raonament sinó amb la mentida i la repressió. Diuen que adoctrinem quan no diem el que ells volen, adoctrinem quan expliquem la nostra història, adoctrinem quan parlem la nostra llengua, adoctrinem quan parlem de la realitat amb els infants, quan fem assemblees per organitzar l’aula i solucionar conflictes, quan els deixem parlar, quan procurem que vegin diferents punts de vista, quan volem que siguin crítics. En definitiva, adoctrinem quan eduquem.

Volen mestres titelles i alumnes incompetents, desinformats i acrítics i l’escola catalana allunyada dels nivells de professionalitat que ha aconseguit durant els darrers anys. 


Teresa Calveras
HGxRep


divendres, 16 de febrer de 2018

Carta al Sr. Pablo Llarena Conde (I), per Joan Xuriach

Il·lustre Senyor Pablo Llarena Conde,

Li adreço aquesta carta per confessar-li que, com els senyors Jordi Sánchez i Jordi Cuixart empresonats preventivament des de fa 120 dies, també vaig ser present, a la Rambla de Catalunya el dia 20 de setembre. Com ells, vaig mostrar la meva repulsa a la intervenció de la Guardia Civil a la conselleria d’Economia romanent  dempeus durant tot el dia.

Va ser una concentració pacífica tot i les desenes de milers de concentrats, sense cap incident  llevat dels desperfectes que van patir els cotxes policials aparcats davant mateix de la Conselleria i que, com els Jordis, vaig condemnar i condemhttp://admin.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1339484-ostatges.htmlno. Som gent de pau. 

A la matinada, ells dos, van pujar a un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar la fi de la concentració i obrir un passadís (amb l’ajut de voluntaris de l’ANC) per què poguessin sortir els funcionaris amb els paquets requisats. La mateixa policia va recomanar als Jordis que pugessin al cotxe per fer-se sentir millor. 

Que la separació de poders a Espanya és, en realitat, un ‘menage a trois’, ja ho sabíem, però, tot i així, aquest cas supera tota perversió quan els feixistes condemnats pels fets de la Blanquerna l’any 2013, no són a la presó per que tenen fills menors. 

Sóc gran i els Jordis tenen fills petits, m’ofereixo enlloc d’un dels dos i, com que sóc un humil independentista, afegiríem un rescat complementari que pagaríem, com sempre, solidàriament; ja ens dirà si en bitllets petits o grans, i sense marcar, és clar.

Joan Xuriach
HGxRep 

Publicat a elPuntAvui

dimecres, 14 de febrer de 2018

Carta des de la presó: Muriel, t'enyorem



Soto del Real, 11-14 de febrer de 2018

Muriel, t’enyoro.

Avui fa dos anys que vas marxar i el teu mestratge ens és més present que mai.

Recordo un dissabte d’abril de 2012, després de dinar a casa la Teresa Rebull, amb en Lluís, l’Anna i en Michel, que mig embriagats per l’emoció de l’encontre jugàvem a endevinar el futur. Oloràvem els canvis que viuria el país i l’apoderament de la gent.

Sis anys més tard, avui necessitem que les forces polítiques sobiranistes assumeixin la responsabilitat que els han donat les urnes. Com tu molt bé havies dit en altres ocasions: “No entendríem que no es posessin d’acord.” És imprescindible que, des de l’empatia i la generositat, construïm ponts i camins de diàleg amb tothom i que, alhora, això ens permeti fer front, des de la unitat de tots els demòcrates, a l’actual escenari de repressió que malauradament augmentarà i afecta el conjunt de la ciutadania. Cada dia s’alcen més veus denunciant tot aquest sense sentit, també de mica en mica arreu de l’estat. Persistirem.

Sàpigues que a Òmnium ja som prop de 100.000 socis i que lluny de caure en cap conformisme impotent, seguim treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva, des de la diversitat i sense demanar renúncies a ningú.

Fa poc vaig rebre la Nadala de la Montserrat Sans, la vídua d’en Martí i Pol; et pots imaginar que em va fer una il·lusió tremenda. El savi poeta ens recordava que el nostre temps és el que ens ha tocat viure i que no podem desertar-hi: “Orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc, només tu pots omplir-lo”. Mentre Bertolt Brecht ens va deixar dit que “el regal més gran que pots fer als altres és l’exemple de la teva pròpia vida”.

I així és, Muriel: tu ens vas fer el regal més gran que mai hauríem imaginat.

Sempre militants en la tendresa, et porto gravada al meu pensament. Estimem-nos!

Sempre teu,


Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural

dilluns, 12 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Democràcia normal", per Rosa Bové

Cada dia em treuen més de polleguera les declaracions que fa el Gobierno de España parlant de Catalunya i alhora cada dia em sorprèn més que la resta de partits polítics ignorin aquestes declaracions amb un silenci vergonyós que dóna carta blanca al PP per continuar actuant impunement.

Avui el senyor M.Rajoy, tractant els catalans d’incultes, ens ha recomanat elegir un president NORMAL d’una forma NORMAL i... s’ha quedat tan ample! Com es pot ser tan cínic!!!

A Catalunya, senyor M.Rajoy, ja en teníem un de President NORMAL: el que vostès, amb l’aplicació del 155 interpretat de manera clarament inconstitucional i amb el consentiment del PSOE i Ciudadanos, van destituir.

Després d’avenir-nos a participar en unes eleccions IMPOSADES, com que el resultat amb majoria independentista del 21D no els ha agradat, ara resulta que el nostre Parlament no pot investir un candidat NORMAL. Li recordo, senyor M.Rajoy que en Carles Puigdemont és el cap de llista de Junts per Catalunya i candidat proposat pel President del nostre Parlament NORMAL per a ser investit novament President de la Generalitat. El problema és que com que es va veure obligat a exiliar-se, per a no ser empresonat com la resta del govern, la seva investidura no pot ser NORMAL.

El senyor Carles Puigdemont, li agradi o no senyor M. Rajoy, ha de ser investit President de la Generalitat i no per un afany de personalisme, com vostès ens volen fer creure, sinó perquè ell és el candidat democràtic que la gent ha elegit. Aquesta és la democràcia que volem i només aquesta és la democràcia NORMAL!


Rosa Bové
 
HGxRep

dissabte, 10 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Independència i drets fonamentals", Per Salvi Pardàs Sunyer

Aspirar a l’autodeterminació política d’un territori nacional i maldar per fer-lo efectiu pot suscitar totes les controvèrsies que vulgueu, però mai no pot ser un delicte. Catalunya aspira a tenir un Govern sobirà que legisli i administri d’acord amb la voluntat dels catalans. No hi pot haver anhel més respectable. Delicte és una altra cosa. Delicte és atemptar contra drets fonamentals. I entre aquests drets fonamentals hi ha el de l’autodeterminació dels pobles. Per tant, qui hauria de fer examen de consciència no és pas l’independentisme (que sempre s’ha compromès amb la democràcia) sinó l’Estat espanyol, que fa ús de la força bruta, la repressió i la censura per imposar la seva voluntat contra una majoria a Catalunya.

En democràcia, les discrepàncies polítiques no es resolen a cops de sentència i de porra, sinó votant. Els catalans hem refermat la nostra voluntat a les urnes quatre vegades en els darrers anys: 9N (2015), 27S (2016), 1-O (2017) i 21-D (2017). El sobiranisme ha augmentat i ha guanyat cada vegada. A Catalunya s’han fet bé els deures.

El conflicte greu i l’enfrontament social irromp en el moment que la part de la societat que no s’ha manifestat majoritària a les urnes no accepta el resultat i decideix imposar-se amb violència, prohibint, insultant i empresonant.

L’espanyolisme, en un context de guerra oberta, declara l’estat del “tot s’hi val”.

Han creat vostès un problema molt gros i han triat una via del tot equivocada que només ens pot portar dolor.
 


Salvi Pardàs Sunyer
HGxRep

dimecres, 7 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Efectivament, la realitat", per Joan Xuriach Fusté

La suspensió unilateral de la investidura de Carles Puigdemont per part del president del Parlament és l’enèsima giragonsa que els nostres polítics han elaborat per tal de desconcertar-nos encara una mica més. 
Teresa Jordà, diputada d’ERC, declarava fa uns dies, donant suport a la decisió de Roger Torrent: “Intentarem que aquesta investidura sigui real i efectiva.” Potser fa massa temps que és a Madrid, però amb real i el seu sinònim efectiu abona la tesi unionista que vivim a Matrix. 

Per a mi el més efectiu és investir Puigdemont; fonamentalment, perquè ha guanyat en vots reals dins del bloc sobiranista. Realment es creuen que prescindint de Puigdemont (il·legítimament destituït) i posant algú que caigui millor als colonitzadors s’aturarà el 155? Que els presos polítics sortiran de la presó? Que deixaran en pau la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics? Que podran governar sense la fiscalització del Constitucional? 

De debò confien en un govern espanyol, amb suport majoritari al Congrés, que empresona per rebel·lió (sense violència!) i que persegueix el pensament i les idees; que té la indecència de dictar des de les rodes de premsa a qui han d’encausar els fiscals i què ha de dictaminar el Constitucional? 

Subscric el que va dir el cupaire Carles Riera: “Recular en els mots, lluny de calmar la bèstia, la revifarà. A la repressió, només s’hi respon mossegant més fort amb democràcia, determinació, unilateralitat, mobilització i desobediència civil i institucional.”


Joan Xuriach Fusté
HGxRep


Escrit publicat al PuntAvui

dilluns, 5 de febrer de 2018

Ampliació de documents de la proposta d'esmenes al full de ruta

Presentem de nou les propostes d'esmenes al Full de Ruta (cliqueu aquí), donat que un nou grup de treball, el quart, ha aportat la seva proposta d'esmenes, que afegim a les que us vam mostrar fa uns dies.

Porteu-les llegides a la nostra assemblea del dia 7 de febrer. Veieu el calendari (aquí a la columna de la dreta o bé al nostre web)

En aquests moments és important que entre tots definim quin ha de ser el paper de l’ANC en els propers mesos.

#Seguim
Endavant, ni un pas enrere.

dissabte, 3 de febrer de 2018

Entrevista a Teresa Calveras

Entrevista a Teresa Calveras, coordinadora de l'ANC a Horta-Guinardó. Entrevistada a ràdio Horta-Guinardó.

Teresa Calveras, respon a les declaracions de membres de Societat Civil Catalana "Sobre el adoctrinament a les escoles".

Cliqueu Aquí per a escoltar-ho

divendres, 2 de febrer de 2018

El nen de la Rutlla


El nen de la Rutlla cada dia és desperta amb una rosa groga a la mà i ben tapat amb una bufanda.

 

Una rosa amb el número de dies que porten els Jordis a la presó.

 

Autors:Veïns i veïnes d'Horta Guinardó 


Facilitat per: Cristina Proglan

Votació d'esmenes al full de ruta

Presentem les propostes d'esmenes al Full de Ruta (cliqueu aquí) que els diferents grups de treball d'Horta-Guinardó han presentat. 

Porteu-les llegides a la nostra assemblea del dia 7 de febrer. Veieu el calendari (aquí a la columna de la dreta o bé al nostre web)

En aquests moments és important que entre tots definim quin ha de ser el paper de l’ANC en els propers mesos.

#Seguim
Endavant, ni un pas enrere.

dijous, 1 de febrer de 2018

OPINIÓ: "Correus, un exemple de la prestigiosa Marca Espanya", per Joan Xuriach

Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos és una empresa espanyola de capital públic. Feia temps que, per sort, no tractava amb ells; fins ara. 

Les setmanes abans de l’1-0, Correus va ser notícia pel seu exagerat zel envers l’aplicació de l’ordre de no tramitar res que tingués a veure amb el referèndum. Amb la seva desfermada cacera de bruixes va atemptar arbitràriament contra la correspondència privada, ja que, a banda de les notificacions per a la mesa electoral, van aprofitar per fiscalitzar revistes i documents diversos. Això sí, segons fonts del sindicat CGT, aquesta instrucció se la van passar per l’engonal a l’hora d’enviar propaganda de Ciutadans demanant no votar. 

Doncs bé, el 24 de gener Correus va entregar una carta a la meva bústia franquejada el dia 10. 14 dies per arribar de Sants al Baix Guinardó! Només em ve al cap que, per error, hagués viatjat en l’AVE inaugural Madrid-Castelló del dia 22, que va ser avançat per tots els rodalies, i que, un cop allà, hagués anat a parar a les mans de M. Rajoy. Aquest, pensant-se que, en principi, el sobre era per a ell, segurament me l’hauria entretingut una mica més. El cas és que el document que anava a dins no va arribar a temps quan el necessitava. 

Tot plegat, un bon exemple de la prestigiosa Marca Espanya.

Publicat al diari elPuntAvui

Joan Xuriac Fusté
Horta-Guinardó per a la República
HGxRep

dimecres, 31 de gener de 2018

Novament, respireu fort i salveu el país. Editorial d'en Vicent Partal

«Si esteu cansats, respireu dues vegades i preneu-vos unes quantes hores de vacances. Si ho voleu –si això us calma–, deixeu anar renecs i jureu que n'esteu farts. Temeu per la capacitat de superar aquest tràngol sense perdre vots pel camí, que fer això segur que és bo per a la salut» ... 

Cliqueu aguí per a seguir llegint.

dissabte, 27 de gener de 2018

OPINIÓ: "Els temps de la retòrica", per Joan Xuriach Fusté

El 10 d'octubre de l'any passat, tot estava a punt per a la declaració d'independència de Catalunya, d'acord amb la majoria assolida l'1-O. La realitat, però, va ser una declaració interrompuda al cap de 8 segons, setmanes de desconcert, empresonament dels Jordis i una declaració de la República, el dia 27, descafeïnada, trista i sense parlaments al balcó de la Generalitat. Després, el silenci, l'aplicació del 155, la destitució del Govern, presó pel vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers més i l'exili a Brussel·les del president Carles Puigdemont i la resta de consellers.

El poble ha sortit al carrer, ha viatjat a Brussel·les, i ha demanat l'alliberament dels presos, justícia i llibertat d'expressió, els drets bàsics d'una democràcia. El 21-D es va votar majoritàriament a favor de la independència, per tercera vegada. 


Encetar una legislatura amb l'ànim de seguir trampejant les prohibicions que ens arribaran de Madrid, suportant humiliacions, vexacions, xantatges, censures, espolis econòmics i culturals, no seria respectar el vot. Ha quedat prou clar que ens volen exterminar com a poble i per evitar-ho no ho aconseguirem amb denúncies ni discursos que no arriben enlloc. Només ens tenim a nosaltres; només tenim la nostra determinació. Prenguem el carrer, fins a fer realitat la República. 

El temps de la retòrica ha passat, ens fa esclaus.

 

Joan Xuriach Fusté
 

Horta Guinardó per a la República 
@HGxRep

dijous, 25 de gener de 2018

OPINIÓ: "Arribisme", per Joan Xuriach Fusté


Va arribar a la plaça de Sant Jaume aprofitant-se de les informacions falses contra Xavier Trias esbombades per les clavegueres de l’Estat espanyol. Va aconseguir estabilitat de govern pactant amb la casta socialista que ha manat, amb l’extinta ICV, a la majoria d’ajuntaments de Barcelona escollits democràticament. 

Aquesta col·laboració ha durat fins fa quatre dies, quan ja no va poder seguir fent funambulisme entre la repressió del 155 (avalada pels socialistes) i la democràcia. 

El fracàs de Catalunya en Comú el 21-D, amb una fugida de vots cap a Ciutadans, va provocar que la batllessa (a qui li agraden força les càmeres) es deixés veure molt poc durant els mesos posteriors. Fins dilluns, quan la sentència del cas Millet va fer-la sortir com un coet a posar-se davant els micròfons i reclamar responsabilitats polítiques a Puigdemont, Rull, Turull i Junts per Catalunya. 

Recordem que el cas Palau s’arrossega als jutjats des del 2009 i que els fets delictius es van perpetrar durant els primers anys del segle actual. Del 2000 al 2009 a la Generalitat hi van manar: Pujol, Maragall i Montilla; a l’Ajuntament: Clos i Hereu. 

Alcaldessa Colau, en comptes de fer populisme, fes autocrítica de les promeses electorals incomplertes i analitza els motius pels quals una part important dels vots van del teu partit a Ciutadans, d’una elecció a una altra.

Joan Xuriach Fusté

dimarts, 23 de gener de 2018

Cada dia Espanya fa nous republicans, vilaweb

Aquest article és extret de Vilaweb  en l'edició del 22.01.2018

Les xarxes socials viuen un nou fenomen viral: els #NousRepublicans, la novíssima fornada de nous independentistes.

Pocs dies abans de Nadal, la Isabel va fer un piulet a Twitter que més de 16.000 persones van repiular. Hi explicava l’experiència dels nous republicans, persones que s’han sumat a l’independentisme molt recentment i que ara expliquen el seu cas a la xarxa. El piulet de la Isabel també recollia l’experiència dels seus pares, que fa 58 anys que viuen a Catalunya i que van voler explicar-ho en forma de carta manuscrita. La carta es va fer viral i és aquesta:

Un dels qui va llegir aquest piulet va ser Joan Canadell. Empresari, cofundador del Centre Català de Negocis, i de Petrolis per la independència, ...

dissabte, 20 de gener de 2018

#OnÉsPuigdemont? La ironia sobre l’indret on para el president inunda les xarxes

S'estén a Twitter la broma que Carles Puigdemont ha esquivat la vigilància fronterera i ja és a Catalunya. Publicat a Vilaweb el 19.01.2018

Des de les eleccions del 21-D torna a ser el moviment republicà i no Espanya qui marca el ritme a Catalunya. Mentre al parlament el nou president de la cambra, Roger Torrent, es reuneix amb tots els grups polítics per veure quin candidat a president té més suport, a la Moncloa sembla que s’hi ha instal·lat la paranoia. José Antonio Zarzalejos, ex-director del diari ABC i germà del director de la Fundació FAES, va publicar dimarts a El Periódico que el ministeri d’Interior espanyol creu que Puigdemont pot intentar presentar-se físicament a la sessió d’investidura. Segons el periodista, per evitar-ho el ministeri ha intensificat la vigilància i el control a carreteres i aeroports per a detenir-lo en cas que passi la fontera. L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ratificava ahir en un piulet l’augment de vigilància a la carretera... Seguiu llegint

divendres, 19 de gener de 2018

Carta per a en Jordi Sánchez

A l'Assemblea del passat mes de desembre la territorial d'Horta-Guinardó vam decidir enviar una carta a en Jordi Sànchez, company de la nostra territorial empresonat.


Heus ací la carta:

Hola Jordi, som membres de la territorial d’Horta Guinardó, la del teu barri. A les nostres reunions i assemblees la gent va manifestar el desig de fer-te arribar una carta amb el nostre suport. 

Estem tots encara commocionats per la vostra situació, la de tots els presos. La notícia del vostre empresonament ens va deixar molt descol·locats i indignats perquè tot i que tots havíem parlat del risc que hi havia que això passés, no ens acabàvem de creure que el “gobierno” pogués arribar tant lluny. Tots recordem com aquell dilluns al vespre a tot Barcelona es va iniciar una casserolada que ningú havia tingut temps de convocar i que es va anar estenent per tots els barris de manera espontània.

Després dels moments de desconcert inicials, que van generar tot el seguit d’accions repressives que es van portar a terme, hem reaccionat i continuem al carrer manifestant el nostre desig que tots els presos sigueu alliberats, que el govern legítim pugui tornar a prendre les regnes de la Generalitat i que la repressió s’acabi.

Nosaltres ni oblidem ni perdonem. Tot el país està ple dels llaços grocs que simbolitzen el desig que sigueu alliberats: ponts, reixes i balcons plens d’aquest groc que volen eliminar. Els llacets, les gorres, les bufandes, ... el groc ja s’ha convertit en un símbol de llibertat. I així continuarem fins que aconseguim els nostres objectius que són també els vostres.

Desitgem que aquesta vergonya pugui acabar ben aviat i que tu i tots els altres presos pugueu sortir i tornar a casa vostra amb les vostres famílies i amb tots els amics que us estan esperant.

Uns abraçada ben forta del membres del Secretariat d’Horta Guinardó i dels socis, et volem manifestar que et recordem i que les nostres accions continuaran fins a aconseguir el vostre alliberament.

dijous, 18 de gener de 2018

OPINIÓ: "Parlamentaris mal educats", per Teresa Calveras

Llegeixo amb sorpresa i indignació que, després de la votació del nou president del Parlament, ni Arrimades, ni Domenech, ni Iceta ni Albiol l’han anat a felicitar com és habitual de fer en aquestes circumstàncies en la majoria de països civilitzats.

No ha estat després d’haver mantingut punts de vista oposats ni d’haver viscut enfrontaments més o menys agres ni al final d’una legislatura conflictiva. No senyors, aquest fet ha tingut lloc després de la seva elecció, quan el nou president no havia ni començat la seva tasca!

Realment alguns dels representants polítics que seuen ara al Parlament del nostre país, i que ho faran duran els quatre anys vinents, no mereixem ser-hi. Unes persones que fan de l’enfrontament i de la mala educació la norma no haurien de formar part de cap parlament on se suposa que la tolerància, el diàleg i el respecte són indispensables.

Potser algú els hauria de recordar que abans que els polítics són persones i que avui el seu comportament ha estat impropi i vergonyós.

Teresa Calveras
HGc
I

dijous, 11 de gener de 2018

OPINIÓ: "La fi de la revolució dels somriures", Salvi Pardàs

Abans de l’1-O l’independentisme sabia que l’única via per impedir el curs de la democràcia era l’ús de la força. Per això estàvem tan confiats. Si no es feia servir la força, guanyàvem, per aritmètica democràtica; si es feia servir, també, per unes raons de pes: Un Estat que ataca ciutadans pacífics en ple exercici del dret a vot queda automàticament deslegitimat. És el que hagués passat al Canadà o a Escòcia. Ens negàvem a creure que hi hagués algú (a part del PP marginal a Catalunya) disposat a donar suport a les polítiques repressores que s’han esdevingut posteriorment. Ni en el pitjor dels malsons ens imaginàvem haver de lamentar escenaris de violència unionista al carrer per motius ideològics.

Quin ha estat el resultat? D'una banda, reforç del sobiranisme i molt de ressentiment; de l’altra, vergonya, la d’una altra part de la població que no sap com justificar la força i sostenir al mateix temps la mirada a veïns, familiars i amics colpejats, encausats i empresonats.

Salvi Pardàs
ANC Horta-Guinardó

dimarts, 9 de gener de 2018

OPINIÓ: " Messi i el Procés ", per Joan Xuriach

El jugador del Barça Leo Messi és l’artista del futbol; és el millor jugador que ha trepitjat mai la gespa d’un estadi, un talent natural irrepetible. Com a soci del Barça, porto gaudint de la seva màgia des que el vaig veure jugar per primera vegada en directe, ja fa molt de temps, quan era un esquitx de 15 anys. L’aura que desprenia em va captivar, vaig ser conscient que estava davant d’un geni tocat pels déus.

Vaig començar a anar al Camp Nou l’últim any d’en Kubala, vaig viure els anys de plom, la mestria d’en Cruyff, el gran Diego, l’espectacle d’en Ronaldinho... fins a arribar al millor Barça de la història: el de Laporta, Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta i Valdés.

Actualment tenim un dels millors equips d’Europa i, encara, el millor jugador, Messi. És probable que les informacions aparegudes aquests últims dies respecte a la clàusula de sortida de l’argentí en cas d’independència de Catalunya siguin certes.

Com a independentista i romàntic del futbol (l’assumpte dels salaris escandalosos dels futbolistes és motiu d’una altra carta) crec que, si ho assolim, les grans lligues europees, també l’espanyola, voldrien el Barça, amb Messi o sense; però, si no fos així, cap problema, primer és la llibertat i, després, el futbol. En una lliga catalana, no tinc cap dubte que seguiria anant a l’estadi a veure el meu Barça a la vegada que assaboriria per televisió les últimes jugades d’en Leo, allà on jugués, tot recordant aquell nen que em va meravellar ara fa 16 anys.

JOAN XURIACH

HGxI 

Publicat a ara.cat

diumenge, 7 de gener de 2018

OPINIÓ: "Què es pensen que van fer els professors l'endemà?", per Salvi Pardàs i Sunyer

Professors d’institut portats a declarar per haver criticat suposadament les salvatges agressions de la Policia Nacional el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya (l’1-O de 2017). Se’ls acusa d’un “delicte d’odi”.

Sóc professor, de secundària. Què es pensen que vam fer l’endemà de la catàstrofe els professors i mestres davant d’una classe d’adolescents en estat de xoc, commoguts, ferits, consternats… ¿Ens vam posar a fer anàlisis sintàctiques, equacions o a parlar de l’arquitectura romana? En el meu cas, els alumnes, nois i noies que van passar la nit a la mateixa escola on aprenen i que els policies van destrossar, agredint familiars, veïns i amics en nom de no sé quin “estat de dret”, em van demanar de parlar-ne i ho vam fer.

Els documents escrits i redaccions lliures que en van resultar farien empal·lidir de vergonya a tots els partidaris del 155 si encara conservessin un mínim de dignitat humana. I ara digueu-nos, qui ha gosat violar la pau i la convivència a cops de porra.

Salvi Pardàs i Sunyer

HGxI

Passem del dol i la queixa a l'acció i la feina.


Iniciem un nou any, 2018. També iniciarem noves situacions i estratègies  fins aconseguir posar en marxa la República i per a aconseguir-ho comencen a plantejar-se amb força noves estratègies. I concretament ahir, sis de gener de 2018 en  Ramir de Porrata-Doria, de la llista de Junts per Catalunya,  ens presentava al twitter una sèrie de suggeriments amb aquest propòsit. Heu-los aquí:
  • Els darrers esdeveniments estan generant sentiments d'indignació i ràbia a molts catalans, però alhora estan generant una desbordant energia. Cal q convertim aquests sentiments i energia en accions per construir República. Passem del dol i la queixa a l'acció i la feina:
  • Fem primer un breu repàs del que hem après els darrers mesos: 
  • Nosaltres volem fer efectiva la República amb democràcia. L'Estat se salta la democràcia per impedir la República. 
  • Nosaltres volem fer efectiva la República pacíficament. L'Estat utilitza la violència per impedir la República. 
  • Els Republicans tenim majoria en escons, però no en vots. Una part important de la població de Catalunya encara no veu clars els beneficis de la República 
  • Europa i la comunitat internacional no ens donaran suport fins que vegin que els costos i desavantatges de mantenir Catalunya dins Espanya són superiors als costos de fer efectiva la República Catalana
  • Vol dir tot això que no podem fer efectiva la República? Tot el contrari. La tenim més a prop que mai, sobretot pel canvi de marc mental que ha experimentat una gran part dels catalans, que ja no se senten representats per l'Estat Espanyol.
  • La massa social dels partidaris de la República ha crescut, amb més de 2 milions de vots, la nostra capacitat mobilitzadora continua sent extraordinària, i molta gent té una energia desbordant per actuar, per treballar per la República. 
  • Així doncs, quina és la conclusió dels darrers esdeveniments? Doncs que hem descobert que la tanca que hem de saltar (l'Estat) és més alta del que pensàvem. 
  • I si la tanca és més alta, l'estratègia per saltar-la és clara: 1.- Reduir l'alçada de la tanca, fent que el terra al seu voltant s'estovi, s'afebleixi. 2.- Acumular forces, per saltar més alt 
  • La línia estratègica de reduir l'alçada de la valla ja l'hem explicat varis piuladors: es basa en les 4 crisis de l'Estat, que aviat entraran en ressonància: - Crisis de democràcia - Crisi de corrupció - Crisi de pensions - Crisi de deute 
  • Centrem-nos en la segona línia estratègica: acumular forces, enfortir els partidaris de la República. Crec que aquesta acumulació de forces es fonamenta en tres eixos d'actuació: - Institucional - Ciutadà – Internacional 
  • El primer eix, en l’àmbit institucional, es fonamenta en triar els membres de la mesa del Parlament, investir el President de la Generalitat, formar Govern, recuperar el control de les institucions i iniciar el procés constituent participatiu. 
  • En aquest primer eix, crec que hem de tenir confiança en el President Puigdemont, els nostres partits (JxC, ERC i CUP) i els candidats d'aquests partits que esdevindran diputats. Em consta que s'està treballant amb intensitat i discreció per encarar aquests reptes. 
  • Només vull aquí llençar dos missatges sobre l'eix institucional: - Els Republicans no hem d'acceptar cap govern il·legítim que no reflecteixi el que els catalans hem votat a les urnes 
  • Els Republicans no hem de fer cap concessió a aquells partits que donen suport a la violència policial i a l'empresonament dels nostres polítics. Cap ni una. 
  • El segon eix és el ciutadà. El procés sobiranista va començar per l'impuls de la gent, i s'ha enfortit i consolidat gràcies a la gent. Però com és lògic, els darrers mesos, el President, el Govern i els partits catalans han liderat aquest procés. 
  • En aquesta etapa tornarà a tenir una importància cabdal la gent, perquè el President i el Govern estaran sotmesos a un intens setge polític, judicial, financer i mediàtic per part dels poders de l'Estat. El seu marge d'actuació, serà per tant, estret. 
  • La iniciativa ha de passar doncs novament a la gent. Però amb un enfocament diferent. Hem de substituir les grans manifestacions per feina de formiga, per multiplicitat de microaccions i microiniciatives continuades i capil·lars a tot el territori: la Xarxa per la República. 
  • Aquesta multiplicitat de microaccions i microiniciatives és impossible d'aturar. La capil·laritat multitudinària és imparable. 
  • Aquesta multiplicitat d'accions ha d'anar enfocada en gran part a convèncer unionistes dels beneficis de la República. 
  • Un important nombre de catalans voten unionisme per desconeixement o perquè només accedeixen a mitjans unionistes. Hem d'arribar a tots aquests catalans, escoltar-los i explicar-los la gran oportunitat que representa per ells la República. 
  • Molts d'ells o els seus pares van marxar d'altres parts d'Espanya i van venir a Catalunya per millorar la seva qualitat de vida, per millorar. Són, per tant, persones inconformistes. Volen un futur millor. 
  • Cal escoltar les seves motivacions, i fer-los veure que tenen la possibilitat de fer un país nou. Cal explicar-los tot el que poden millorar, des del vessant econòmic a vessants com la justícia social, la democràcia, la contundència contra la corrupció, etc. 
  • Hem de fer veure a aquestes persones que el canvi que farem, la República que construirem junts, mantindrà uns magnífics llaços de relació i cooperació amb Espanya, i que fins i tot, pot ser l'espurna que provoqui un canvi a Espanya. (segueix a sota) 
  • I també n'estan sorgint d'altres: - @consumRepublica - Llibres per la República - Imatges per la República - Esportistes per la República - Periodistes per la República - Economistes per la República - Banc de temps ... 
  • Moltes d'aquestes iniciatives estan treballant coordinadament. S'han agrupat per dur a terme accions de visibilització, sensibilització i materialització de la República. 
  • Si teniu ganes de treballar per la República, apunteu-vos a algunes d'aquestes iniciatives, especialment al seu canal de twitter i al seu canal de Telegram. 
  • També s'està gestant una altra iniciativa molt potent i ambiciosa, relacionada amb el món digital, que es divulgarà ben aviat.
  • I el tercer eix d'actuació ha de ser l'internacional. Un cop el Govern estigui format, cal enviar una oferta a tots els països d'Europa i també a altres països com EUA, Israel, etc.
  • Aquesta oferta ha de deixar clar que el moviment sobiranista català ha sortit reforçat el 21-D, i que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es resoldrà amb una mediació que acabi en un referèndum pactat i definitiu, o un acord de secessió pactat.
  • En aquesta oferta, hem d'exposar que Catalunya està disposada a assumir més deute de l'Estat del que li pertocaria i a aportar recursos per ajudar econòmicament Espanya durant els primers anys de la República.
  • Hem de fer veure als altres països que la independència de Catalunya té menys costos dels que preveuen, i que la voluntat de la República Catalana és minimitzar aquests costos.
  • En paral·lel, caldrà mantenir converses discretes amb alguns països clau per teixir complicitats i aliances, i que esdevinguin aliats de la República Catalana.
  • En resum, en aquesta nova etapa, la gent ha de tornar a tenir la iniciativa. La República l'hem de fer tots nosaltres. L'hem de començar a construir des de baix.
  • Si treballem tots junts, acumularem prou forces per a superar el mur de l'Estat. Tinguem confiança, i passem del dol a l'acció. Tenim molta feina a fer.

Ramir de Porrata-Doria
Centre Català de Negocis (CCN)

dimarts, 2 de gener de 2018

Comentari sobre un article d'en Joan Lluís Lluís, per Lluís Vila


Comparteixo el fons de l'article de Joan-Lluís Lluís, però penso que li cal remarcar encara més la diferència que hi ha entre les dues concepcions que presenta com a pacifistes:
  • La que per evitar rebre les conseqüències d'una repressió violenta abandona la defensa dels drets propis i se sotmet a l'opressor (actitud que més que pacifista la considero derrotista com a resultat de sentir-se mentalment vençut).
  • I la que proposa l'ús d'un pacifisme actiu i no violent, que no renuncia a exercir la desobediència per defensar els seus drets davant de l'opressor, i que no es deixa intimidar ni per l'amenaça ni per l'ús de la violència (tot i ser-ne conscient) per part dels aparells de l'estat, perquè sap que no hi ha cap altra via per poder aconseguir els seus objectius de llibertat i de respecte als seus drets i, alhora, per a guanyar l'empatia i el suport internacional.
En resum, només hi ha realment el camí d'exercir un pacifisme actiu i desobedient per poder seguir avançant cap a la República Catalana com a únic marc on serà possible el respecte als nostres drets i a la nostra llibertat.


Aquí podeu llegir l'article de'n Joan-Lluís Lluís que reflexiona sobre quina ha de ser l'actitud d'aquest 2018 si volem assolir els objectius.

Lluís Vila
HGxI

dilluns, 1 de gener de 2018

El 2017 ha estat un any increïble, per David Calabuig

El 2017 ha estat
  • un any increïble, únic, ple d'esperances i de moments que no oblidarem mai. 
  • l'any en el què molts hem descobert la crua realitat d'Espanya i d'Europa. 

Al 2018, li demano que

  • tinguem l'encert de trobar la nova estratègia que necessitem per tal de reprendre el nostre camí cap a la llibertat. 
  • il·lumini als nostres representants per tal que abandonin les lluites partidistes i segueixin l'exemple dels ciutadans que els hi hem donat confiança.
     
  • recuperem aquella il·lusió que molts teníem en l'última diada de l'onze de setembre i que, com la innocència de la infantesa, sembla que hem perdut inexorablement. 

Bon any per a tothom!


David Calabuig
HGxI

LA VIGÈNCIA DE PEDROLO , per Joan Xuriach

Manuel de Pedrolo (1918-1990) va escriure novel·les, poemes, assajos, articles, contes i obres de teatre; diferents manifestacions literàries que van divulgar la seva vasta obra. Seria injust reduir una creació de tal magnitud a l’èxit popular de ‘Mecanoscrit del segon origen’.

Va ser un escriptor crític i prolífic, que va defensar, sempre des de l’esquerra, la independència dels Països Catalans, l’alliberament de la dona i la justícia social. Censurat durant el franquisme, a partir dels anys vuitanta es va convertir en un personatge incòmode pel poder (només reivindicat per l’esquerra independentista), degut al seu rebuig de l’autonomisme i de la ‘modèlica transició espanyola’.


Un intel·lectual íntegre, insubornable i coherent, obsedit amb la llibertat, la seva veritable raó d’ésser, d’existir. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979; l’any abans, va deixar escrit: ”jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir
en terra lliure, com a ciutadans de llur nació”.

Any 2018, l’any Pedrolo. La lluita continua.

Joan Xuriach
HGxI